La nova Llei del voluntariat i de l’associacionisme

El passat 30 de juliol, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 25/2015 del voluntariat i de l’associacionisme. Analitzem quins drets i deures tenen les entitats catalanes d'ençà de la implementació de la normativa.

Després d’un llarg procés, finalment, el passat dia 30 de juliol es va aprovar la Llei 25/2015 del voluntariat i l’associacionisme, la qual recull la regulació de l’acció voluntària a casa nostra.

Tal i com es desprèn del seu text, aquesta normativa té per objecte fomentar, reconèixer, protegir i donar a conèixer l’associacionisme i el voluntariat com a agents de transformació social, i també preservar el model català de voluntariat i reconèixer les accions solidaries dutes a termes pels ciutadans de Catalunya.

La llei 25/2015 defineix alguns criteris, com per exemple: 
  • voluntariat, 
  • acció voluntària, 
  • entitat de voluntariat, 
  • programa de voluntariat. 
També estableix els principis que informen l’acció voluntària i determina el règim jurídic de la relació del voluntariat.

Aquesta legislació és d'aplicació a les entitats sense afany de lucre d’àmbit català amb programes de voluntariat i, per tant, és important que tant les associacions amb aquests programes de voluntariat aprovats pels seus òrgans de govern com les fundacions coneguin quines són les principals obligacions que han de complir respecte al seu voluntariat.

A continuació farem un recull dels principals requisits que han complir aquestes entitats d'acord amb la llei 25/2015:
  • Existeix la obligació de formalitzar la relació voluntària a través d’un full de compromís.
  • S’ha de facilitar a les persones voluntàries la informació sobre la missió i objectius de l’entitat.
  • Les entitats han de disposar d’un pla de voluntariat o de participació que reculli els aspectes relatius a la gestió del voluntariat dins de l’entitat.
  • Les entitats han de disposar d’un pla de formació o itinerari formatiu de les persones voluntàries de l’entitat relacionada amb el desenvolupament de la tasca voluntària.
  • Les entitats han de disposar d’una persona responsable de la coordinació de les persones voluntàries de l’entitat.
  • La normativa determina que una persona contractada per l’entitat o que hi té una relació subjecta a una retribució econòmica, no pot exercir en cap cas una acció voluntària que comporti exercir les mateixes funcions o similars en la mateixa entitat.
  • La normativa preveu la conveniència de dur un registre de les persones voluntàries de l’entitat on consti la descripció de l’activitat que duen a terme.
  • Existeix la obligació de certificar, a petició de la persona voluntària, la seva participació dins de l’entitat.
  • Les entitats han d’assegurar els riscos derivats de l’activitat que duu a terme la persona voluntària, la responsabilitat civil de les accions voluntàries i les mesures de seguretat i salut d’acord amb la normativa vigent.
  • Si s’acorda amb la persona voluntària, s’han de rescabalar les despeses que li ocasioni l’acció voluntària.
  • Les entitats han de facilitar la participació dels voluntariat en el disseny i l’execució dels programes d’acció voluntària que es vulguin dur a terme.
S'ha de tenir en compte que, pel que fa a la obligatorietat de disposar d'un pla de voluntariat o participació, un pla de formació, i la certificació de la participació de la persona voluntària en els programes de l'entitat, la llei fa una excepció per a les entitats de menys de 100 voluntaris. En aquest cas, les entitats podran delegar aquestes funcions a les Federacions respectives o a entitats de primer nivell. També poden complir amb aquests requisits de forma coordinada amb altres entitats o per mitjà de convenis amb les administracions públiques.

La normativa també fa referència al principi de col·laboració, complementarietat i col·laboració com a principis rectors en les relacions entre les Administracions públiques  i les entitats de voluntarietat.
A fi de poder vertebral i garantir el model de relació entre l’Administració de la Generalitat i les entitats, la llei estableix tres instruments i en regula el seu funcionament. Aquests instruments són els següents:
Quant al compliment de la llei, les entitats amb programa de voluntariat que tinguin més de 100 voluntaris en el moment d'entrada en vigor de la normativa, cal que s'adaptin a la mateixa en el termini d'un any. En el cas de les entitats amb menys de 100 voluntaris, tenen dos anys per adaptar-se a la llei a partir de la seva entrada en vigor.

Publicat a xarxanet.org
Autor: Montse Agudo
Entitat redactora: Suport Associatiu - Jurídic

5 claus per entendre la nova llei de voluntariat de Catalunya

El passat 8 d’agost, quan una gran part de nosaltres estàvem gaudint de les vacances d’estiu, va entrar en vigor la llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme. El fet de que la llei s’aprovés a finals de juliol i es publiqués al DOGC durant el mes d’agost, la va privar segurament d’un debat i d’una rellevància als mitjans de comunicació que hauria estat del tot merescuda.

Recentment des de Suport Associatiu hem organitzat una jornada de presentació de la nova llei amb representants de l’administració i representants del sector cultural, social i esportiu. D’aquesta jornada, em vaig quedar amb 5 idees que crec que ens poden ajudar a entendre les claus d’aquesta nova regulació.

1.    És una llei de consens i de tot el sector

Una de les coses que s’han de destacar d’aquesta llei, és que durant la seva tramitació ha sabut recollir moltes de les aportacions que han fet les entitats no lucratives. Avui en dia no és fàcil trobar una llei aprovada al Parlament per unanimitat, sense cap vot en contra de cap grup parlamentari. 

Una altra de les novetats és que la llei recull fins a 17 àmbits de voluntariat: gent gran, esport, cultura, lleure, medi ambient, veïns, etc. És, per tant, una llei que afecta tot el sector.

2.    Ni les empreses ni les administracions poden tenir voluntaris ni gestionar programes de voluntariat

Aquesta llei ha estat capaç de definir i consensuar una forma de fer voluntariat a Catalunya, és a dir, un model català de voluntariat. La tasca de voluntariat només pot desenvolupar-se en el si d’una entitat no lucrativa. 

Les administracions i les empreses no poden tenir voluntaris ni gestionar programes de voluntariat; poden fomentar el voluntariat però no portar-lo a terme. D’aquesta manera s’eviten males pràctiques i es clarifica també la diferència entre treball remunerat i voluntariat. Ni les administracions ni les empreses poden substituir llocs de treball amb personal voluntari

3.    Socis vs. Voluntaris

La llei aborda i traca la dicotomia existent al món associatiu entre les persones associades i aquelles persones voluntàries que no són sòcies. La llei diferencia entre el model associatiu que es fonamenta en la participació col·lectiva dels socis en el dia a dia de la seva entitat, d’aquella relació que poden tenir els voluntaris dins d’una entitat no lucrativa que disposi d’un programa de voluntariat.

La llei reconeix aquestes dues realitats i un exemple clar, és que la llei es va començar tramitant amb el nom de llei del voluntariat i finalment es va aprovar com a llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme.

4.    Es redueix la “burocratització” de les entitats de caire associatiu

Una de les preocupacions que tenien moltes entitats de base associativa és que la llei comportés una excessiva carrega de gestió i burocratització, més enllà de les obligacions recollides als seus estatuts relacionades amb els drets i deures de les persones sòcies. En aquest sentit, la llei redueix al mínim les obligacions d’aquestes entitats.
Feta la llei, feta la trampa!. En breu, segur que una de les coses que ens trobarem, serà que algunes entitats que actualment tenen voluntaris no socis, els incorporaran com a socis simplement per poder fugir de l’aplicació dels drets i deures regulats al capítol II de la llei.

5.    Drets i deures dels voluntaris, entitats i destinataris: tanquem el cercle

La llei recull bàsicament els drets i deures que ja es recollien a la Carta de voluntariat de Catalunya però és important assenyalar que aquests deixen de ser una recomanació per tenir rang de llei. És important perquè aporta seguretat a les persones voluntàries

La normativa regula també els drets i deures dels destinataris de l’acció voluntària així com de les entitats i, tot i que en aquest darrer cas, haurem d’esperar a tenir la redacció final del reglament que preveu la llei i que ha d’establir el seu grau de compliment en funció de la tipologia i dimensions de les entitats.

Per acabar volia plantejar dos reptes que penso que haurem d’abordar entre tots. Tot i ser una llei de consens i transversal, segurament hi ha un primer repte que tenim sobre la taula i és que tots els àmbits i sectors se sentin identificats amb la redacció de la norma i no la vegin com una llei que afecta només a les entitats d’acció social perquè potser no acabi de recollir totes les particularitats del voluntariat esportiu, medi ambiental, cultural, etc.

Un segon repte, és que hem de ser capaços de treballar i concretar mesures de foment i suport a l’associacionisme que vagin més enllà de les simples bones intencions. Quan podrem fer una reforma real de la fiscalitat de les entitats? I de les obligacions de caire laboral?

Víctor Garcia
Publicat per xarxanet.org 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qui està obligat per llei a sol·licitar el Certificat negatiu del Registre de Delinqüents sexuals? Tot el cal saber sobre el Registre de Delinqüents Sexuals

El model integral del lleure educatiu

Quina titulació han de tenir els monitors i les monitores dels menjadors escolars?