Hola de nou!!!

Estic fantàsticament contenta de la meva decisió d'haver iniciat la meva etapa formal com a educadora en el lleure.

Us explico, i és una manifestació en forma d'escrit per publicar al vostre blog perquè en certa manera heu estat part del meu procés de formació com a monitora i, per tant, formeu part del meu present ara mateix.

Des del meu petit espai de luxuriosa felicitat (ja ja ja ja) us vull felicitar i reconèixer la tasca que esteu duent a terme en el món del lleure.

Resulta que me mare (em deixeu que ho escrigui així) ha estat un pilar clau a la meva vida i que, com a tota filla i persona humana, a mi em feia força ràbia o mandra o el que fos (no era el moment) "acabar com ella". Tipical adolescents rebels. Com si ella hagués acabat molt malament!!!

La veritat és que la tinc com a una gran humanista. Té coses molt bones i té grans defectes, com totes les persones que crec conèixer. Com la raça humana en global. Però no li puc ni li vull ja negar la gran influència marcada en mi. En la meva personalitat o en la meva base, si més no, considerant que a la personalitat li he anat afegint cosetes d'aquí i d'allà.

Total, totes aquestes frases introductòries són per expressar que en moltes ocasions a mi em semblava clara la meva vocació o ganes o que "acabaria" fent d'educadora. Però hi havia la rancúnia aquella o rebel·lió de "no em dóna la gana"... Fins a que, paulatinament, les emprenyades es van anar diluint i l'acceptació del com jo era em va anar duent al "ara sí que ho vull". Vull aprendre en aquesta professió i créixer en aquesta direcció i gaudir del que sóc! (Per cert, me mare és mestra!).

Total, que és potser una crida a totes aquelles persones que no han pogut encara encarar-se als seus fantasmes o que no es veuen prou encarrilades per qualsevol causa: atreviu-vos a fer el que desitgeu. És l'única bona manera...

Per altra banda, després de l'himne al desenvolupament personal i a les floretes que em tiro... també em vull pronunciar com a educadora i tornar-vos els bons moments que heu motivat.

He trobat la meva primera feina com a monitora de lleure. I estic molt contenta i agraïda de saber que cada dia els nanos i nanes ens ensenyem un piló de coses. Ells a mi, i jo a ells. Però sobretot ells a mi!!!

És increïble estar en un entorn educatiu amb persones que se suposa que estan al teu càrrec i que en realitat et donen moltes coses. Molta informació del món on vivim.

Així doncs, felicitats a tots els que esteu movent les xarxes socials de l'educació.

Fins a aviat!

Mar Bofarull Albert