dimecres, 4 de febrer de 2009

L'educació del gust

La composició dels aliments i la seva influència i aportació vers la nostra salut, ha estat quelcom que sempre m' ha interessat, més que el fet de cuinar en si mateix. És un tema que em crida l'atenció i tinc uns quants llibres (penso que bons) en que els autors parlen abastament sobre això. Quan la meva filla era petita, veia clar que havia d’educar-la en el gust dels aliments, que seria molt bo per a ella que aprengués a menjar de tot una mica. Això ho vaig aconseguir.

Són molt pocs aliments (ara no en recordo cap) que no li agradin. Ara ja és mare de dues nenes i un nen i ella està fent el mateix amb els seus fills/es. També ho està aconseguint. Vaig treballar durant vuit anys com coordinadora d'un menjador escolar, d’això ja fa quinze anys, aleshores tot just començaven a haver-hi serveis de càtering a les escoles. Si no recordo malament a Girona, el de la nostra escola, va ser el primer que hi va haver. Recordo que després ni es parlava de dietistes a l'hora d' elaborar els menús i va ser la comissió de menjador, formada per monitors, mestres i pares, els qui vam decidir quins havien de ser els menús més adequats per als usuaris de menjador. Segurament ens va guiar un mínim de coneixements i també el sentit comú, aquest ens diu que perquè els nens i nenes estiguin ben alimentats, l'alimentació ha de ser variada i equilibrada en quantitat suficient i de la millor qualitat possible. 

Doncs bé, l' objectiu més important que la comissió de menjador és va proposar aconseguir va ser que els nens i les nenes s' habituessin a menjar de tot. Aquest va ser, amb molta força, l'objectiu primer a aconseguir per part de l'equip de monitors que, si ho recordo bé, els dos primers anys estava format solament per mi. I sí, també puc dir que aquesta vegada també va se possible aconseguir aquest objectiu. Naturalment aquí hi entren variables com l’edat dels usuaris (quant més petits millor, com qualsevol altre hàbit que es vulgui fer adquirir) i també com en qualsevol altre aspecte que es vulgui educar hi ha d' haver una constància, que només s’aconsegueix amb la mainada que es queda habitualment a menjador. No està de més esmentar que va ser una batalla dura amb l'empresa de càtering (perquè havia de servir a altres escoles i no només cuinar per a la nostra) i fins i tot amb alguns professors que es quedaven a menjador, que servissin més sovint del que ho feien verdura i llegums. Ja que això comportava més esforç per als monitors i mestres encarregats de que els nens i nenes s'acabessin el menjar que tenien al plat. El dia que hi havia pasta o arròs blanc tot era força més fàcil. Per sort, vam començar un camí que avui en dia m’atreveixo a dir que està resolt, amb molt poques excepcions que es van solucionant.

Des de fa deu anys que l'Escola l'Empordà fa el curs d’especialització per a monitors/es de menjador escolar. Des de l'inici que la classe de dietètica la imparteixo jo, doncs bé, també aquí he notat un progrés significatiu ja que constato, cada vegada més, que als menjadors de casa nostra, ja no es fa menjar per força a la mainada, en canvi aquesta es va acostumant al gust de quasi tots els aliments. Com? doncs amb paciència, constància, sentit comú i sobretot, poc a poc. Al principi si cal només una cullereta, i molt important amb el reforç positiu (el premi, que no té perquè ser material). Aquest premi pot ser per exemple l'estimació i el reconeixement per part del monitor/a d’aquell que ha aconseguit menjar quelcom que tal vegada no havia ni tastat abans i que a partir d' ara ho anirà menjant poquet a poquet (cada dia una mica més) i acabarà que el que no li agradava gens ara li agradi força o molt. Ens alegrem que això sigui així, ja que vol dir que hem posat el nostre granet de sorra en la millora dels hàbits alimentaris dels nostres nens /es i que hem ajudat a que els nens/es siguin una mica més feliços, sense el trauma que suposa que et facin menjar per força.

Lídia Puigvert i Vilert
Educadora social col·legiada
Directora del centre Avant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada