Créixer en llibertat

Veure com les persones creixen en llibertat m’és tot una satisfacció.

Des de sempre ha estat la meva obsessió i crec que hores d’ara, i fins ara, estic en condicions d’afirmar que jo hi he crescut en llibertat.

Llibertat per decidir les meves pròpies accions.

La qual cosa vol dir que sóc responsable de les meves decisions (que no és el mateix que dir que, necessàriament, les meves decisions són responsables).

Aquesta obsessió afegida al meu tarannà pedagogic, fa que les persones que de mi depenen, tant des d’un punt de vista laboral, com familiar o simplement alumnes, acabin rebelant-se contra alguna cosa, i fins i tot contra mi mateix.

Quan vaig crear l’Associació Cultural Sant Jordi de Palamós, al cap de cinc anys, i després de ser l’entitat cultural més gran de Palamós i la segona en nombre de socis (600 davant dels més de 800 del Palamós CF), la vam desfer per independitzar 5 associacions (que encara ara funcionen) i integrar activitats tant carismàtiques com la Marxa Popular Mar i Muntanya en altres entitats.

I em sento ben orgullós d’aquella decisió de desintegració perquè va ser una expressió de llibertat i d’independència.

De fet s’aprén a ser lliure actuant en llibertat.

Rubèn Fornós i Casares